dimecres, 26 de novembre del 2014

EN NAT I EL SECRET DE L'ESPERANÇA

Els nis i nines de 2n A a la fi ja tenim conte! Aquí teniu un petit resum de la història.



PIRÀMIDE DELS ALIMENTS

Els  dos grups de 2n estam  treballant l'alimentació. Pensam que és important que els nins/es coneguin quins són els aliments més saludables, per això vos posam aquesta presentació on s'expliquen els diferents grups d'aliments i la freqüència en què els hem de consumir.


dimecres, 19 de novembre del 2014

LLIBRES DE SEGON

A SEGON HEM TRIAT AQUESTS LLIBRES PER TREBBALLAR AQUEST CURS, JA QUE EL NOSTRE CENTRE HA TRIAT TREBLLAR LES CONTES.

                                                                            2N A

                                                                               2N B

dimarts, 18 de novembre del 2014

QUÈ SABEM A SEGON B SOBRE L'ALIMENTACIÓ ?

A SEGON B HEM COMEÇAT UN NOU TEMA DE MEDI: L'ALIMENTACIÓ.
COM SEMPRE EL PRIMER DIA DEMANAM ALS NINS I NINES QUÈ SABEN SOBRE EL TEMA PER AVALUAR ELS CONEIXEMENTS PREVIS, PERÒ AVUI  HE ANAT ESCRIVINT TOT EL QUE ANAVEN DIENT. ESTÀ TRANSCRIT TALMENT, AIXÒ VOL DIR QUE ESTÀ ESCRIT EXACTAMENT COM HO ANAVEN DIENT.
QUÈ VOS PAREIX EL QUE SABEN ELS NOSTRES NINS I NINES?


QUÈ SABEM?
Dani: Primer masticam
Aina: Enviarmos-ho
Irene: Menjar verdures i  no menjar guarreries
Gabi: Hem de menjar poma
Noa: Tenim que menjar fruita
Marta S.: Hem de menjar coses sanes
Javi: Beber agua
Ilyan: Lavarse los dientes
Mati: Tomar leche
Mar S. : Hem de tomar verdures
Sergi: Comer sano
María: Tenim que correr molt
Natalia: Menjar llenties
Hugo: Menjar platan
Pilar: No menjar moltes vegades cochinades
Elena: Menjar moltes coses sanes
Aina: menjar lo correcte
Roberto: La comida se convierte en caca
Dani: Aquí en la barriga tenim el intesti
Irene: Hay que comer verduras y correr
Lidia: Puré de verdures
Noa: Fer exercici
Marina: Menjam fruita i verdura
Samu: Menjar pollo
Mati: No comer rápido
Llorenç: No menjar molt de sucre
Iván: Menjar bé
Segi: Hay que hacer pesas
Dani: Hacer pesas es muy bueno, pero bueno para los bíceps
Elena: Las verduras són bones para el cor
Gabi: No fer voltes
Hugo: Menjar carn
María: No fer el pino perque mos puja la sang al cap
Natalia: Menjar judies
Dani: Pero si menjar judies no lo come nadie…en el comedor nadie lo come.
Mar V: Beure suc
Carla: Tenem de comer tota clase de verdures

Alejandro: Menjar paella

dilluns, 10 de novembre del 2014

DEURES DILLUNS 10 DE NOVEMBRE

AVUI ELS DOS SEGONS TENIM PER DIJOUS: UNA FITXA DE MATEMÀTIQUES DE SUMES (DUENT I SENSE DUR) I PREPARAR UN DICTAT (L'HEM DE LLEGIR UN PARELL DE PICS I COPIAR FIXANT-NOS  MOLT EN LES PARAULES I SONS COMPLICATS). ESPERAM QUE VOS VAGI MOLT BÉ.

divendres, 7 de novembre del 2014

Som mestres!!!

Hola famílies!!!
Avui a la classe dels "Llibres voladors" hem fet de mestres. Els nins i nines que han acabat la feina han corregit la feina dels seus companys. Després les mestres ho hem revisat. Els nins i nines han disfrutat molt.






Feim Mates en grups cooperatius

A la classe de 2n B varem provar de fer una classe de mates diferent. haviem de solucionar un problema però no tot sols, sinó en grups cooperatius.

Què és l'aprenentatge cooperatiu?

L'Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d'ensenyament que parteixen de l'organització de la classe en petits grups mixtos i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.

Dos autors de referència, els germans David i Roger Jonhson, ambdós psicòlegs socials, ho han definit com aquella situació d'aprenentatge en la qual els objectius dels participants estan estretament vinculats, de tal manera que cadascun d'ells "només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus".

En què es fonamenta?

  • En valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals existents en qualsevol grup.
  • En considerar els valors de socialització i integració com eficaçment educatius.
  • En l'aprenentatge per desequilibració.
  • En la teoria del conflicte sociocognitiu.
  • En l'increment del rendiment acadèmic.
     
En què es distingeix del treball en grup clàssic?

  • En la composició dels petits grups.
  • En l'organització de la tasca i de les activitats.
  • En la distribució de la tasca.
  • En la implicació de tots els participants.
  • En el grau de control mutu i en les exigències mútues.

Funcions bàsiques pera la cooperació en l'aprenentatge per part dels alumnes treballant en un petit grup cooperatiu

  • Posar-se d'acord sobre el que cal realitzar.
  • Decidir com es fa i què ha de fer cadascú.
  • Realitzar els corresponents treballs o proves individuals.
  • Discutir els trets d'allò que realitza o ha realitzat cadascú, en funció de criteris preestablerts, ja sigui pel professor o pel propi grup.
  • Considerar com es complementa el treball; escollir, d'entre les proves o treballs individuals realitzats, aquell que s'adopta en comú, o bé executar individualment cadascuna de les parts d'un tot col·lectiu.
  • Valoració en grup dels resultats, en funció dels criteris establerts amb anterioritat.

Avantatges de l'aprenentatge cooperatiu

Tant les evidències de la pràctica com la validació dels estudis que s'han fet, ens informen que l'aprenentatge cooperatiu és una metodologia que aporta una millora significativa de l'aprenentatge de tots els alumnes que s'impliquen en ell, en termes de:
  • Motivació per la tasca
  • Actituds d'implicació i d'iniciativa
  • Grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa
  • Volum de treball realitzat
  • Qualitat del mateix
  • Grau de domini de procediments i conceptes
  • Relació social en l'aprenentatge

Per que entengueu més com ho varem fer vos mostram la taula que varem utilitzar per dividir les feines. Cada grup va triar qui havia de tenir les diferents funcions i entre tots solucionar el problema:

ALUMNE/A 1
LLEGEIX I EXPLICA
Ha de llegir en veu alta el problema i intentar explicar-lo al seu grup.


ALUMNE/A 2
REPRESENTA
Fa dibuixos o esquemes per ajudar als altres de què va el problema.


ALUMNE/A 3
CALCULA
És qui ha de realitzar els càlculs i operacions pertinents.


ALUMNE/A 4
DÓNA LA RESPOSTA
Ha de donar la resposta final, és a dir, la solució del problema, amb paraules.




I aqui teniu com ens va anar:











Ens va agradar molt realitzar aquesta tasca i esperam repetir-la aviat!!!